Escrit per Susanna Abella responent a l’article “PDE: plataforma en defensa d’Espanya (o en defensa de l’Ebre?)” del Col·lectiu Ni Un Cèntim Més per a Suez

 http://www.naciodigital.cat/ecodiari/noticia/8699/pde/plataforma/defensa/espanya/defensa/ebre

El canal Segarra-Garrigues és un obra faraònica que ens està costant molts diners als catalans, als mateixos que ens retallen per tot arreu. Ara s’agafa l’excusa de quatre pobles (avui ja 9 segons el president de la Conca de Bàrbera i demà ves a saber quants...) que tenen problemes de manca d’aigua per justificar una infraestructura que té com a únic objectiu arribar a portar aigua a l’entorn metropolità i continuar fomentant el gran desequilibri territorial que pateix Catalunya. 

Defensar que el riu Ebre (o Segre, Ter, Llobregat, Foix, Francolí, Gaia, Tordera, Besos, etc... ) tingui un cabal ambiental i un desenvolupament en el territori on transcorre no és ser ni demagògic, ni mancat de coneixements, ni d’objectivitat i molt menys fer el joc als espanyols i a la CHE. 

Defensar que els rius no entenen de fronteres administratives, únicament de les “fronteres” hidrològiques que formen les carenes de les muntanyes, no és fer el joc a Espanya i a la CHE, és simplement aplicar la Directiva Marc de l’Aigua pel que fa a la unitat de conca. Unitat de conca que també té el Danubi, Rhin, Roina i tants i tants rius europeus que passen per diferents estats. 

No ens equivoquem, tots plegats, creant un conflicte territorial dins de Catalunya que no existeix, que ens perjudica a tots els que volem la independència de Catalunya i serveix només per afavorir els grans lobbys de l’obra pública i de la gestió de l’aigua, que per cert, no són catalans per molt català que es fiquen el nom, ni coneixen cap altra pàtria que no sigui el color del diner. 

En tots els fórums on es parla de l’aigua a Catalunya, el punt recorrent és la interconnexió de conques del Segre amb l’entorn metropolità. Dis-li fòrums de regants, d’usuaris, taula de l’aigua, consells assessors, cambres de comerç, diputacions etc.., fins i tot tesis doctorals impulsades des de la UPC i especialment el col·legi d’enginyers. 

Els quatre poblets de la Conca de Bàrbera (avui ja 9!!) només són l’excusa per establir un precedent i justificar una obra mal vista i injustificable des de tots els punts de vista. Aquests 4 pobles (avui ja 9) necessiten un cabal totalment irrisori, però quan es proposarà l’obra, aquesta estarà sobredimensionada. Aquests 4 pobles (avui ja 9) són el cavall de Troia per espoliar el Segre i de retruc l’Ebre.
A les comarques centrals dels Països Catalans, tenim la lliçó ben apresa, ja des dels anys 80 amb el minitransvasament al Camp de Tarragona.
Inicialment aquest “mini”transvasament no arribava ni a 0,5 m3/s per a Tarragona i Reus, amb problemes d’aqüífers sobreexplotats per la indústria. Quan es va fer la llei, de 0,5 vam passar a 4 m3/s i de 2 ciutats, a tota la província. Quan es va construir, un dels enginyers que va fer l’obra va dir que s’havia fet amb capacitat per 6 m3/s. Ara any rere any es van ampliant dipòsits, torres, bombaments, desdoblant canonades etc... i més d’un cop s’ha demanat l’ampliació de la concessió (no en públic, és clar!) ara que les infraestructures estan ampliades i ho permeten. 
Amb aquests antecedents i coneixent com funciona aquest món podrit en què vivim, algú espera que ens creguem que tots aquests grans esforços són per 4 pobles (avui ja 9)?
Preferim que ens diguen insolidaris abans que ens preguen per beneits? 
Per cert, ara som tan insolidaris com quan venien els pobrets i assedegats pagesos regants del Xúquer i Segura a demanar el transvasament d’aigua de l’Ebre l’any 2000. 
L’experiència és la mare de la ciència i a les Terres de l’Ebre ja portem moltes dècades amb la mateixa cantarella .
M’ofèn molt que ens vulguen ficar “el sant benito” d’espanyols, crec que les Terres de l’Ebre no ens mereixem que es dubte de la nostra pertinença a Catalunya i als Països Catalans. 

 Suanna Abella

Membre de la Plataforma en Defensa de l'Ebre