REPARTIMENT DE LES TASQUES DE LA LLAR I CURA

Quan vaig nàixer ma mare va haver de deixar el treball a la fàbrica per dedicar-se a la cura de les seves filles i les tasques de la llar. Aviat vaig ser conscient que en aquesta equació familiar, en la qual el pare treballava fora de casa i la mare a dintre, la dona sortia perdent.

La jornada laboral del pare acabava a una hora determinada, els caps de setmana no treballava i almenys un parell de setmanes a l’any gaudia de vacances. Però i la mare? La seva jornada laboral era de 24 hores al dia i de 365 dies a l’any. Malgrat això, malgrat que mai descansava i que era capaç de fer tot tipus de tasques , des de comprar i cuinar passant per cosir la nostra roba o fer filigranes amb l’economia familiar per arribar a final de mes, la mare no ha cobrat mai per la seva feina. Tampoc hem d’oblidar el buit de drets i reconeixement social en el que es troben les tasques de la llar i de la cura, això ha situat i continua situant a les dones que treballen a dintre de la llar en una situació de dependència econòmica total. No es cotitza a la seguretat social i per tant no hi ha dret a baixes, jubilacions...

Anys després li vaig preguntar a ma mare perquè mai s’havia tornat a incorporar al mercat laboral per exemple quan les filles ja érem més grans i teníem més autonomia. Em va respondre que havia decidit no fer-ho perquè totes les dones que coneixia que treballaven fora de casa continuaven fent totes les tasques de la llar i la cura. Aleshores vaig pensar que aquest comportament seria com una mena de deixalla del masclisme del passat però que les generacions futures, la meva per exemple, ja no viuria aquestes situacions tan masclistes.

Els fets però ens demostren que actualment, malgrat que la dona s’ha incorporat al mercat laboral i ha assolit l’autonomia econòmica (una de les principals demandes del feminisme del s sXX), en la gran majoria de les famílies les dones continuen fent-se càrrec de manera gairebé exclusiva de les tasques de la llar i la cura, patint una sobre càrrega totalment injusta que la societat imposa a les dones des del masclisme més ranci. Aquest fet condiciona terriblement i no per a bé, la vida de les dones. El fet que siguen en la majoria del casos les dones les que fan els treballs de la cura i de la llar, provoca que la dona no tinga temps per poder desenvolupar-se en altres àmbits com ara el personal, el social, el polític o el professional.

Des de que naixem el nostre sexe condiciona terriblement l’educació que rebem, el blau o el rosa farà que se’ns eduque en una valors i pautes de comportament o altres. La família, l’escola i els mitjans de comunicació són agents de gran importància en la nostra construcció com a persones i malauradament en tots ells se’ns educa amb valors i pautes de comportament sexistes. I perquè se’ns educa en valors diferents? Perquè com hem dit abans la societat atorga funcions diferents a l’home i a la dona. Al s XXI a les dones se’ns educa per a la cura dels altres i de la llar, malgrat que puguem treballar fora de casa, socialment es continua creient que la tasca més important de la dona ha de ser la de ser mare. Si una dona sacrifica la seva vida familiar pel seu desenvolupament, per exemple professional, serà criticada socialment, en canvi, si ho fa l’home no és criticarà perquè és considera allò normal.

Si volem acabar amb el masclisme i les seves conseqüències (bretxa salarial, violència de gènere, dona-objecte...) cal acabar amb el sistema patriarcal que educa i atorga valors, pautes de comportament i funcions socials diferenciades per a dones i homes. Com? Calen inversions i un vertader compromís polític per fer campanyes de sensibilització, per invertir en coeducació i ampliant els serveis públics com ara escoles bressols o ajudes a les dependències. Cal que exigim aquest compromís als governs i institucions però també és molt important que canviem definitivament el model de les nostres famílies on hi haja una vertadera coresponsabilitat entre els seus membres. No fer-ho és perpetuar el masclisme amb totes les seves conseqüències. Per això des de la CUP-Ae Tortosa, aquest 8 de març hem encartellat la ciutat demanant el repartiment equitatiu de les tasques de la llar i la cura.

Núria Rodríguez

" Cal acabar amb el sistema patriarcal que educa i atorga valors, pautes de comportament i funcions socials diferenciades per a dones i homes. Com? Calen inversions i un vertader compromís polític"