A l’exterior, un grup d’unes vint persones amb les esquenes contra un mur i els ulls tancats, escolten les preguntes que els hi fa una veu. Has sentit por alguna vegada pel carrer? Si la resposta és sí, has de donar una passa llarga, si la resposta és negativa, no cal moure’s.

Alguna persona desconeguda t’ha fet comentaris sobre el teu cos? Has sentit la teva opinió o aportació menystinguda al treball o a l’escola? I per la teva parella? Alguna vegada has practicat sexe sense gaire ganes per satisfer la insistència de l’altra persona? Has patit assetjament sexual ? Has patit altres agressions sexuals? Has patit violències en l’àmbit de la parella o coneixes alguna persona que l’haja patida...?

Les preguntes continuen fins un total de vint. Quan acaben, obrim els ulls. El resultat sempre és el mateix, les participants dones estem a metres de distància del mur, en canvi els participants homes, a poca distància del mur. De fet, la majoria dels homes no acostumen a moure’s del mur. Quan les persones participants s’adonen d’aquest fet, la conclusió arriba per si sola.

Som assetjades, agredides, menystingudes, discriminades, assassinades, cosificades... pel simple fet de ser dones. La gran majoria dels homes mai senten aquestes violències i alhora, aquestes violències són exercides (gairebé exclusivament) pels homes. Això ens hauria de fer pensar com a societat i molt.

Si volem una societat justa, garant de la igualtat de drets i oportunitats de tota la ciutadania, cal que com a societat assumim el feminisme. Si ens volem com a societat on les violències contra les dones no tinguen cabuda, si volem que el 51% de la població deixe de ser de facte ciutadanes de segona classe, cal aplicar el feminisme en tots els àmbits de la societat. Si volem que cada persona es puga construir com a identitat lliure i no encotillada en els rols sexistes que ens pinten de rosa o blau des del naixement, cal educar des del feminisme. Si volem que cap home es senta legitimat per oprimir a una dona, cal destruir el masclisme. I el feminisme és la millor ferramenta que tenim per a fer-ho. Si com a societat ens pensem i ens volem així, aleshores, com diu l’autora Ngozi Adichie, tothom hauria de ser feminista. Feminisme com a teoria, però també com a pràctica, com a pensament crític, però sobretot aplicat al comportament del nostre dia a dia. Com a ideologia que ens permeta analitzar la realitat però molt especialment com a acció per transformar-la.

Cal assumir com a societat el repte de repensar-nos i reeducar-nos des del feminisme, i per aconseguir-ho, cal un treball individual. Però també exigir a institucions i governs que facen polítiques feministes que possibiliten aquesta transformació social. Perquè el contrari, l’altra opció al feminisme, és el masclisme. Perquè no assumir el feminisme vol dir més del mateix, vol dir mantenir l’status quo. I la realitat és massa dura i injusta com per poder, com a societat, permetre’ns el luxe de perpetuar-la: feminicidis, violacions i assetjaments, bretxa salarial, cosificació, no repartiment de les tasques de la llar i de la cura...Només qui defensa el masclisme, només la dreta més rància que enyora temps passats, pot atrevir-se a negar les violències que el masclisme exerceix sobre les dones. En aquests temps, on les idees feixistes es passegen sense complexos per parlaments, jutjats i mitjans de comunicació, el feminisme és el millor dels antídots per combatre el masclisme i l’homofòbia, però també contra la xenofòbia i el racisme. Perquè el feminisme defensa la igualtat de drets, llibertats i oportunitats per a totes les persones.

Per tot plegat, perquè el silenci és consentiment i la passivitat és còmplice, cal fer vaga el 8 de març. Vaga laboral, estudiantil, de consum i cures de 24 hores. Dones i homes, per una lluita justa i necessària. Davant el masclisme solidaritat i feminisme. Per demostrar també a la dreta més reaccionaria, que estem aquí vives, dignes, rebels i combatives, i que, no pensem fer ni un pas enrere.

NÚRIA RODRÍGUEZ

CUP TORTOSA