Després dels anhels de llibertat que van transformar el món aquell any 1969, any en que es van produir els aldarulls de Stonewall i també de fundació de l'independentisme d'esquerres, seguim sortint al carrer un altre 28 de juny per reivindicar els nostres drets.

Tot i que des de llavors s'ha avançat molt i s'han aconseguit grans fites com l'aprovació d'una llei contra l'homofòbia pionera, cal aprofundir en tots els avenços i lluitar contra qualsevol mostra d'homofòbia. Cal, també, la implementació i desplegament de la llei contra l'homofòbia en la seua totalitat ja. Qüestions com una actuació immediata contra el bullying homofòb a través de la formació i la prevenció als instituts i també amb càstigs exemplars cap als maltractadors, així com la maternitat lliure i gratuïta per a totes les dones i la despatologització de la realitat trans són fites a aconseguir.

S’ha d'anar, però, més enllà i arribar a l'arrel del problema: el patriarcat que imposa models identitaris hegemònics. Cal caminar cap a la deconstrucció de les identitats tancades imposades i del binarisme, que ens marca com hem de ser fins i tot abans de néixer, i anar cap a una societat on es valori les persones independentment de la seva sexualitat.

Enguany les reivindicacions de la Comissió Unitària 28 de Juny que des de fa anys manté viva la manifestació reivindicativa a Barcelona i organitza actes descentralitzats, que l'any passat es van celebrar a les Terres de l'Ebre amb la primera manifestació per l'alliberament LGBTI que es celebrava al nostre territori, porten com a lema “El meu cos un camp de batalla. Els nostres cossos no estan al servei del sistema heteropatriarcal”. Aquest lema engloba moltes lluites dins seu: des de la crítica a la monopolització d'uns estils de vida estàndard promoguts pel capitalisme també en la seua vessant “rosa”, que passen pel fet que si no ets home, de cos perfecte, ric, consumista, no vals, fins al qüestionament dels models i estils de família que s'estan imposant a les persones LGBTI i que passen també per models tancats i consumistes. Lluitem també contra el desarrelament i l'espanyolització de les persones LGBTI a través de les imposicions lingüístiques i simbòliques en espais de relació. No volem renunciar a la nostra identitat, tampoc nacional! Tampoc volem haver de marxar dels nostres pobles per mostrar-nos tal com som: no al sexili!

Cal un qüestionament dels rols de gènere i el dualisme encorsetador, acompanyat d'un canvi cultural que trenque les tendències uniformitzadores. Capgirem el llenguatge com s'ha fet des del moviment LGBTI, adoptant mots mèdics i insultants com etiquetes identificadores. Valorem la complexitat i riquesa de les persones, ampliem el concepte de família, no a una globalització dels cànons estètics, i de gènere!

Finalment, demanem un absolut reconeixement i respecte cap a les associacions que lluiten i han lluitat pels drets LGBTI, en el cas de les Terres de l'Ebre l'associació recentment constituïda LGTeBre, així com dels símbols d'aquestes lluites: bandera de l'arc de Sant Martí i del triangle rosa amb fons negre, diada de la visibilització lèsbica (26 de març), de persones trans (15 de març), dia internacional contra l'homofòbia (17 de maig) i dia internacional per l'alliberament LGBTI (28 de juny), així com qualsevol tipus de commemoració a les persones lluitadores i a les víctimes del VIH i de l'homofòbia.

Sexualitats lliures en una terra lliure ara i sempre!