Des de la CUP Tortosa volem expressar el nostre condol més sincer a la família, amistats i a totes les persones que estimaven la víctima. 

El que ha passat no és un fet aïllat. És un feminicidi. I com a tal, és l’expressió més extrema d’una violència estructural contra les dones que continua existint, malgrat qui la negue o la vulgue minimitzar.

Segons les informacions publicades, aquest cas evidencia possibles mancances en els mecanismes de protecció i en l’aplicació dels protocols davant situacions de violència masclista. No podem normalitzar que, després d’una intervenció policial prèvia i d’episodis de violència coneguts, una dona continue en una situació de vulnerabilitat extrema.

Tampoc podem assumir com a inevitable que una víctima i el seu agressor coincidisquen en un mateix espai sanitari sense que aparentment s’activen mesures de protecció adequades, ni que situacions de violència sostinguda no tinguen una resposta institucional prou eficaç.

Això ens interpel·la directament com a societat i com a institucions.

Per això, reclamem:

• La revisió dels protocols d’actuació i coordinació institucional davant situacions de violència masclista, per garantir una protecció efectiva de les víctimes.

• El reforç de les mesures de seguiment i protecció per a dones que han denunciat situacions de violència, especialment en casos de reiteració o risc sostingut.

• Més recursos humans, socials, sanitaris i judicials especialitzats en l’atenció i prevenció de la violència masclista, també a les Terres de l’Ebre.

• Una revisió profunda del sistema de resposta institucional per detectar possibles mancances i evitar que situacions com aquesta es tornen a repetir.

• Que es deixe de posar en dubte la paraula de les dones i de minimitzar la violència masclista, també des de les institucions i dels àmbits judicials.

També volem posar sobre la taula una realitat que massa sovint queda invisibilitzada: el desequilibri territorial. A les Terres de l’Ebre patim una manca de recursos i serveis especialitzats que debiliten la capacitat de prevenció, detecció i protecció. No totes les dones tenen les mateixes eines per protegir-se segons on viuen, i això és inacceptable.

Davant d’això, cal anar més enllà de la resposta reactiva. Cal reforçar les polítiques de prevenció, educació i transformació social. El feminisme no és només una resposta a la violència: és l’eina per transformar les condicions que la fan possible.

I ho diem clar: en un context d’onada reaccionària, on es qüestiona fins i tot l’existència de la violència masclista i es posen en risc drets que crèiem consolidats, aquest feminicidi és el més trist i inacceptable exemple que desmenteix aquests discursos.

La violència masclista existeix. I mata.

I davant d’això, no podem mirar cap a una altra banda.