Josep Manel Busqueta, autor de L’hora dels voltors, ens presenta una lectura imprescindible si volem aprofundir en les raons reals d’aquesta crisi, molt diferents de les apuntades als grans mitjans de comunicació. Ens diuen que l’actual crisi no té responsables, o en tot cas és conseqüència d’uns quants banquers i especuladors avariciosos i egoistes, però no podem acceptar aquest discurs simplista, aquesta és una crisi del sistema capitalista com a conseqüència de la globalització que van impulsar les multinacionals i els grans capitals per continuar guanyant el màxim de diners. I a nivell estatal i dels Països Catalans sofrim un model productiu que és incapaç de generar llocs de treball i que està centrat quasi exclusivament en el turisme, com a conseqüència de l’aplicació a l’estat espanyol de 30 anys de polítiques econòmiques neoliberals, que van començar amb l’entrada a la UE al 1986, amb el desmantellament del model productiu existent per exigència europea (tancament de grans empreses públiques com els Altos Hornos, privatitzacions, desprotecció de l’agricultura i pesca amb incentius per abandonar-la...). Per això com ens diu l’autor, les polítiques d’ajust “no són mesures excepcionals per sortir de la crisi, sinó una vella però premeditada estratègia per augmentar els beneficis del gran capital”. Entre 1977 i 1985 vuit estats van fer fallida, set d’ells havien aplicat les mesures d’ajustament pressupostari i retallades socials de l'FMI i el BM. I  el futur que el neoliberalisme ens ha planificat són salaris i pensions més baixes, precarietat laboral, menys drets socials, menys consum i crèdit, més explotació i  repressió. Per això contundentment proclama “la socialdemocràcia ha mort, cal disputar l’hegemonia social al poder, no hi ha lloc per al pacte”, perquè pel capitalisme som sobrants, ja no ens necessitarà.

L’autor acaba dient “conscients de l’absència de futur, sabent que partim gairebé de zero, que queda tot per fer, i que potser només aconseguirem ser la veu que clama en el desert... Però essent conscients que, és de l’única manera que val la pena seguir vivint, només el rebuig envers el sistema que ens envolta, les injustícies i els desequilibris de tot tipus que comporta, pot permetre donar un sentit a l’existència i viure d’una manera digna i plena”.

Un discurs que enllaça perfectament amb el concepte d’independència de la CUP, volem la independència per canviar-lo tot i no seguir depenent de les decisions de Madrid, Brussel·les, Berlin o Washington.