El PP va anunciar només arribar al poder el seu compromís de canviar l’actual llei d’avortament i tornar a la llei dels supòsits que hi havia a l’Estat espanyol fins el 2010 (només era legal avortar sota un d’aquest tres supòsits: perill de la vida de la dona, malformació del fetus o incapacitat psicològica de la dona). Compromís adquirit amb l'església catòlica.

Durant els últims temps escoltem sovint de veu de polítics de dretes, representants de l'església i mitjans de comunicació ultraconservadors discursos en contra del dret a la irrupció de l’embaràs i a favor de la vida. Però realment ens podem arribar a creure que aquells que fan homenatge a feixistes responsables de milers d’assassinats, defensen el dret a la vida? És creïble que aquells que financen guerres per motius econòmics defensen el dret a la vida? Pot resultar realment fiable la defensa al dret a la vida d’aquells que amb les seues polítiques són responsables de les morts de centenars de persones  cada any intentant creuar l’estret per tenir una vida millor?

Llavors, si no parlem del dret a la vida de què estem parlant?

Parlem d’imposar un model de família conservador i tradicional. Un model heteropatriarcal que imposa una relació entre home-dona desigual, que educa i atorga rols diferenciats en funció del sexe i que per tant relega  la dona a l’àmbit privat (tasques de la llar i cura dels fills/filles). Una dona que no controle la seua pròpia maternitat, que no puga decidir si vol o no ser mare i quan vol ser-ho perquè continuen creient que la funció social principal de les dones continua sent la maternitat. Aquest és el model de família tradicional.

La maternitat però no pot ser una imposició, hauria de ser una tria conscient perquè ser mare és una gran responsabilitat i com a tal ha de ser assumida lliurement.

Les que defensem el dret a decidir de les dones, defensem el dret a la maternitat lliure. Nosaltres no imposem, només demanem llibertat d’elecció i demanem a l’estat que deixe de comportar-se de manera paternalista vers les dones, que deixe de tractar-nos com a menors d’edat perquè cap metge ni psicòleg tindrà mai més legitimitat ni criteri per decidir vers la maternitat d’una altra persona que la pròpia dona afectada.

Costa entendre que un estat que és declara laic vulga imposar les seues creences religioses. Una llei que garantisca el dret a un avortament gratuït i lliure, no imposa a cap dona que avorte, només li permet l’opció de fer-ho. En canvi les contràries a l’avortament pretenen imposar les seues creences a la resta i això no s’hauria de permetre al segle XXI.

Només quan la ciutadania pressiona des del carrer s’assoleixen drets, és amb la lluita que les dones vam aconseguir el dret al vot, al divorci i al treball remunerat. Cal lluitar si les dones volem tenir dret a decidir sobre les nostres pròpies vides. No escoltem últimament molt de boca del govern de la Generalitat parlar del dret de la ciutadania a decidir? No tenim també les dones dret a decidir sobre un aspecte tan important com la maternitat? Cal tenir clar el model de país que volem, un país lliure, capaç de garantir els drets de les dones perquè no ho oblidem: som la meitat de la població.

Núria rodríguez