Com serà aquest consorci-xarxa hospitalària de les Terres de l’Ebre?

S’està gestant la creació d’un consorci sanitari que gestione tots els hospitals de les Terres de l’Ebre (xarxa hospitalària és l’eufemisme utilitzat des de l’ajuntament i generalitat). És a dir un consorci que sota un mateix ens, gestione tots els hospitals de les Terres de l’Ebre que fins ara estan sent gestionats per SAGESSA (hospital de Mora d’Ebre, L’hospital d’Amposta, Hospital de Jesús i per altra banda també s’integrarà l’ HTVC (hospital de Tortosa Verge de la Cinta). Aquest darrer gestionat de manera directa per l’administració mitjançant ICS (institut Català de la Salut).

Des de la CUP-Ae i malgrat l’hermetisme amb el que s’està creant el consorci, creiem que, i tant de bo ens equivoquem, s’implantarà un model de gestió privat (règim mercantil). Amb aquest consorci es vol consolidar el model SAGESSA de gestió, amb resultats tan negatius per als interessos públics, i aniran un pas més cap a la privatització introduint a un hospital gestionat fins ara de manera directa (HTVC). Parlem doncs, d’un consorci amb titularitat pública (capital i propietat dels ajuntaments i la generalitat) però gestionat de manera indirecta sota dret mercantil.

Per què des de la CUP-Ae som contràries a aquest model de gestió de la sanitat pública?

Defensem el model de gestió directa, és a dir, una gestió sotmesa a dret administratiu (obligacions concretes jurídiques per a la gestió de diners públics) i critiquem durament, la gestió de diners públics sota règim mercantil. Les obligacions del règim privat (règim mercantil) està pensat per a empreses particulars (capital privat) i òbviament si els diners són privats la fiscalització ha de ser molt menor i l’obligació de transparència també. (Si un empresari vol malbaratar els seus diners privats no és qüestió de l’administració pública).

No ens cansarem de repetir els inconvenients d’un model de gestió indirecta- privada- de règim mercantil dels diners públics:

- El dret administratiu implica més control i fiscalització així com transparència, que no pas el règim mercantil. És molt més difícil la fiscalització de les empreses de règim privat-mercantil perquè no tenen les mateixes obligacions de transparència que les empreses de gestió directa. Només cal comparar els comptes anuals o els pressupostos d’un serveis públic gestionat de manera pública i directa o sota règim privat-mercantil.

- Amb gestió privada (règim mercantil) els alts càrrecs no estan sotmesos a la Llei d’incompatibilitats que si ho estan les empreses de gestió directa. I per tant, poden estar gestionant la sanitat pública, com és el cas, gerents vinculats a interessos de la sanitat privada.

- El règim de gestió mercantil implica més despesa en gestió. Per exemple els sous dels alts càrrecs a l’ICS (gestió directa) són públics i tenen un topall, no passa el mateix en els alts càrrecs de les empreses de gestió privada (règim mercantil). Per exemple (dades 2012) l’adjunt de presidència de Sagessa cobrava 183.000 euros anuals.. (Sou president de la generalitat, no arriba als 140.000).

- Per altra banda al no haver tants controls i transparència, hi ha més irregularitats i possibles corrupteles. No ho diu la CUP sinó els diaris i sentències judicials. La majoria dels casos de corrupció que es donen a Catalunya, empreses de capital públic amb règim mercantil.

Aquest model de gestió fa que una part important dels pressupostos destinats a salut acaben en despeses de gestió o en butxaques privades, implicant això un perjudici al dret a la salut. Llavors perquè des de la Generalitat i l’ajuntament de Tortosa s’opta per aquest model de gestió?

Els seus arguments:

Descentralitzar la gestió i aportar criteri territorial: Des de la CUP-Ae estem totalment d’acord amb la descentralització de la gestió i la importància de la participació territorial. Ara bé, això no té res a veure amb el model de gestió, si ha de ser de gestió directa o respondre al règim mercantil.

Especialització de cada hospital: Una cosa és el model de gestió que volen colar amb un consorci de gestió mercantil-privada, i altra qüestió la planificació. Alhora volem denunciar com s’està planificant la funció dels hospitals sense criteri mèdic, ja que no estan participant els i les professionals sinó que la planificació l’estan fent els alcaldes.

Sagessa està sent desmantellada pels nombrosos casos de corrupció però el consorci o xarxa hospitalària segueix amb el mateix model de gestió mercantil. I fins i tot l’empitjora perquè vol que l’HTVC també siga gestionat sota règim dret privat/règim mercantil.

No hi ha cap argument real per mantenir aquest model de gestió, a no ser que el que cerquem no siga els interessos públics sinó els privats.

Sabem que malauradament aquesta moció no s’aprovarà però creiem que és fonamental informar a la ciutadania i que es faça el debat al ple del que implica el model de gestió de la sanitat catalana. S’està venent la sanitat pública, cada cop més privatitzada, cada cop menys accessibilitat al sistema d’atenció sanitària pública, cada cop menys equitativa... Ens hi juguem la salut.