Des de la CUP-Ae hem constatat que els ajuntaments, com la resta d’institucions, poden ser una eina de lluita, però no la més important, perquè si volem transformar la societat, els canvis importants vindran de la lluita del carrer, aprenent que cal prioritzar les mobilitzacions i accions de carrer.

Entre els beneficis de la nostra presència a l’ajuntament de Tortosa destaquem la funció d’altaveu, el nostre discurs té ara més repercussió a la premsa i també d’altaveu cap a dins de la institució, traslladant preguntes no respostes, demandes... de les entitats que ens ho demanen. També destaquem un major accés i més ràpid a la informació, així com un millor coneixem de la realitat de la ciutat, que ens permet tenir una millor diagnosi.

Entre els aspectes negatius, hem constatat que l’ajuntament està fortament burocratitzat i que és una roda que funciona per inèrcia, i que plantejar canvis reals i per tant de fons, és difícil per la mateixa estructura organitzativa. De la mateix manera, tot i tenir accés a més informació, continuem tenint dificultats per accedir a aquella informació més sensible o que l’equip de govern no vol facilitar (tenim mocions no respostes des de fa més d’un any). I per últim, la major repercussió mediàtica que tenen els assumptes municipals ens ha fet a vegades no seguir la nostra agenda i subordinar-la a la de l’ajuntament, aspecte que estem treballant.

Un dels principals eixos treballats durant estos 2 anys ha estat el d’igualtat, perquè el considerem fonamental (afecta a més del 50% de la població). La nostra tasca ha estat pedagògica i de denuncia de la hipocresia que suposa sortir a denunciar la violència de gènere o les desigualtats el 8 de març però després no destinar els recursos econòmics necessaris. L’increment econòmic en polítiques d’igualtat per este 2017 no supera les despeses de protocol.

En l’àmbit sanitari hem denunciat el model de gestió de les empreses municipals de salut. Tot i que són públiques, es regeixen pel règim mercantil, que és més opac i que genera més despeses i corrupció, com ha quedat palès en molts llocs del país. També ens hem mostrat en contra de la proposta de consorci sanitari (o com ara el vulguen anomenar per emmascarar-lo), exigint una sanitat de titularitat pública, gestió directa i proveïdors públics.

En la memòria històrica hem recolzat la tasca de la Comissió per la retirada dels símbols franquistes amb la presentació de mocions i obligant l’equip de govern a posicionar-se i que públicament es comprometra a catalogar els símbols franquistes i eliminar-los. Des de la CUP-Ae considerem que el nostre discurs clar i contundent, ha evitat noves renúncies com la de la consulta que van assumir tots els partits que s’anomenen d’esquerres.

En l’àmbit nacional hem presentat conjuntament amb la resta de partits independentistes les mocions recolzant el dret a votar i hem convocat diverses concentracions de suport a les víctimes de la repressió estatal com Joan Coma, Montse Venturós... Recollint també signatures i recolzant concentracions.

En l’àmbit ambiental hem denunciat que als pressupostos municipals no es destinen suficients recursos al manteniment de la massa forestal ni dels camins i pistes, així com la inexistència de polítiques de recolzament al sector primari. També hem denunciat la manca de sensibilitat de l’equip de govern en la gestió dels residus, que ens situa com el pitjor municipi ebrenc, i lluny de la mitjana catalana (un fet que també ens ha costat diners, uns 800.000€ pel període 2014-2017).

També ens hem significat en la defensa dels drets dels animals presentant la moció per la prohibició al municipi dels circs amb animals salvatges (acompanyada d’una campanya al carrer) i sent l’únic partit a nivell municipal que es va posicionar en contra dels correbous.

Amb un discurs elaborat a Tortosa i l’Ebre, la CUP a nivell nacional ha estat l’únic partit que s’ha oposat clarament en contra del canal Segarra-Garrigues i del transvasament de Rialb.

Des de la CUP-Ae ens comprometem a seguir treballant per fer pedagogia amb un discurs diferent al neoliberalisme dominant, que prioritze les persones i els drets socials. I a vigilar que els anomenats partits d’esquerres, no abandonen la retòrica progressista en nom de la gestió i el càlcul electoral.