Una anècdota? La casa de Felip Pedrell, una altra a la mateixa plaça Sant Joan, al barri de Santa Clara vàries cases, el barri del Castell... I moltes altres, que com indiquen persones expertes, estan en risc de caiguda. Massa vegades s’apuntalen com a solució d’emergència i temporal, però acaben esdevenint permanents (prop del carrer Montcada, al carrer del Bou hi ha un exemple, a menys de 100 metres de la caiguda diumenge).

Què fem? Parlem d’un cas aïllat i esperem la caiguda del proper edifici? On serà el proper? Al barri del Rastre, del Castell, de Remolins, de Santa Clara, a l’entorn del mateix carrer Montcada...? Hi ha massa edificis abandonats en risc de repetir la situació viscuda diumenge. Què fem, esperar que no hi hagen víctimes?

Podríem recriminar a l’actual equip de govern, i seria legítim, que no ha destinat tots els recursos necessaris al nucli antic de la ciutat. Podríem ampliar la crítica a Convergència i Unió que és el partit que més anys ha governat la ciutat i no va fer res per dignificar-lo i capgirar la decadència. Podríem també incloure crítiques al PSC, que durant 8 anys va fer molt poc i que va deixar passar recursos de la generalitat (que sí van aprofitar ciutats com Girona). Podríem ampliar la mirada i demanar responsabilitats als governs de la Generalitat que van oblidar-se de Tortosa...

Des de la CUP-Ae considerem que l’esfondrament d’ahir hauria de servir per alguna cosa més que la crítica política o les justificacions del govern municipal. Hauria de servir per prendre consciència que cal situar la rehabilitació del nucli antic com una de les prioritats màximes de la ciutat, i destinar els recursos que necessita. I cal aprofitar el ressò mediàtic que ha tingut a nivell de país, per exigir a la Generalitat que s’implique en el seu finançament, i si cal, anar més lluny per trobar finançament.

No és suficient amb rehabilitar i pintar façanes i comprar algun pis. Cal una política interdisciplinar que contemple diverses opcions, però totes amb un denominador comú: dignificar el nucli antic i rehabilitar els pisos buits perquè puga viure gent. I sempre protegint la gent que ara viu, per evitar l’especulació i la gentrificació (procés que dignifica un barri, encareix els preus de l’habitatge i expulsa la gent que hi vivia perquè arriben altres amb més recursos).

Política interdisciplinar perquè s’han d’implicar urbanisme, serveis socials i habitatge. En altres ciutats catalanes ja s’ha fet. Treballadors socials que estimulen la creació de comunitats de veïns per demanar subvencions que dignifiquen els pisos. Serveis socials que negocien la compra de pisos abandonats a la banca rescatada, a baix cost, per transformar-los en pisos de lloguer social. Habitatge en règim cooperatiu. Subvencions condicionades a convertir l’habitatge en lloguer social. Masoveria urbana...

Per la CUP-Ae caldria. Primer, situar el nucli antic com una prioritat de la ciutat. Segon, una aposta amb recursos humans i econòmics. Tercer, fer polítiques valentes de compra d’habitatges per destinar-los a les opcions abans exposades.

L’altra solució és continuar mirant cap a un altre costat i com si el problema no hi fos.

I una conseqüència de l’enfonsament que també hauria de servir per fer una reflexió. La majoria de les persones evacuades estan en cases de familiars, perfecte. Però aquelles que no han tingut esta opció, estan a la casa d’acollida. Per què? Perquè Tortosa no té pisos d’emergència social lliures. L’alcaldessa o la regidora de serveis socials ens haurien d’explicar qui els ocupa. Una vergonya que il·lustra quina prioritat tenen les polítiques socials a la ciutat.