La CUP Tortosa portarà al proper ple municipal dues propostes de caràcter social. Una moció per no prorrogar el contracte de neteja dels edificis i equipaments municipals i passar a gestionar-lo directament. I una segona moció instant a l’ajuntament de Tortosa a complir la llei i facilitar l’empadronament de les persones que així ho sol·liciten.

 A l’abril del 2017 es va adjudicar el contracte de SERVEI DE NETEJA D'EDIFICIS, ESCOLES PÚBLIQUES I DEPENDÈNCIES MUNICIPALS a l’empresa Clanser S.A. guanyadora de la licitació. Un contracte per 4 anys (més 2 anys opcionals de pròrroga) i amb un valor de 2,487.476€, dels quals 432.000 d’IVA (amb un preu del servei de 13,82€ per hora).

 En el seu moment ja vam criticar no només que s’apostés per continuar amb la privatització del servei sinó pel contingut d’algunes clàusules. Per exemple que estiga redactat en masculí, tot i que el 100% de les persones que treballen són dones. Que no contemplés cap puntuació per fomentar mesures socials o que només es valoraren aspectes econòmics, que eren un 95% de la licitació. Així com el fet de premiar amb més puntuació les empreses que oferiren més hores gratuïtes, fomentant així des de l’ajuntament de Tortosa la precarització laboral.

 Presentem esta moció ara, amb molt de temps de marge, precisament perquè l’equip de govern i els tècnics/es de l’ajuntament tinguen suficient temps per poder preparar i assumir la municipalització del servei.

 Des d’un punt de vist ideològic sempre hem defensat que la gestió directa dels serveis públics garanteixen una millor qualitat del servei, un millor control i millors condicions laborals per les persones que treballen (ho hem vist amb la neteja viària, amb l’enllumenat públic...). En este sentit volem recordar que el Tribunal de Cuentas español al 2011 ja va emetre un estudi que determinava que la gestió pública de la majoria dels serveis municipals era més econòmica que la privada. De fet si amb el Win Tortosa es va fer, per què no amb la neteja?

 Des del punt de vista econòmic l’ajuntament no hauria de pagar l’IVA (108.000€ anuals) ni el benefici empresarial (estimat en un 6%, quasi 30.000€ anuals).

 Tècnicament és un servei que no es pot qualificar de complexe. De fet al plec de condicions l’apartat tècnic només es valorava un 5%. I a més a més, actualment els tècnics i tècniques de l’ajuntament ja han d’assumir tasques vinculades amb el servei com determinar horaris de neteja, el llistat dels edificis, la periodicitat i la previsió de possibles variacions o augments de necessitats. Així com la prestació d’ajuda logística.

 Sí que s’haurien d’assumir tasques com la coordinació amb les treballadores, la compra del material higiènic i de neteja així com els uniformes de la plantilla i algunes màquines de neteja.

Uns costos assumibles amb l’estalvi provocat per no haver de pagar IVA i el benefici empresarial.

 Alhora socialment l’ajuntament contribuiria a millorar les condicions laborals d’un dels col·lectius més afectat per les successives crisis del capitalisme, com és el de les dones. La remunicipalització també suposaria un reconeixement social a un col·lectiu tradicionalment menystingut però que en els moments més durs de la pandèmia van demostrar la seua vocació de servei públic.

 Els acords que proposem amb esta moció són no prorrogar el contracte una vegada finalitzat a la primavera del 2021, subrogar a totes les dones que actualment treballen per l’empresa incorporant-les a la plantilla municipal i començar ja a preparar la remunicipalització del servei.

 La segona moció demana complir la llei. La Generalitat ha recordat aquests dies als ajuntaments la necessitat de fer un esforç per aplicar la norma en benefici dels interessats/es, de manera garantista, i que si algú/a no pot ser identificat per falta de passaport, que siga vàlid, fins i tot, un resguard del consolat que acredite que s'està en procés de renovació del document.

 Tal i com recull la Instrucció de Secretaria d’Immigració de la Generalitat de Catalunya, l’objectiu a assolir passa per garantir que el Padró, com a registre administratiu, responga a la realitat del municipi, a fi de garantir els drets i els deures de les persones i facilitar l’acció de govern local. I per a fer-ho només cal complir la normativa vigent pel que fa a la inscripció al Padró i evitar pràctiques que l’entrebanquen, tot implicant tots els serveis municipals en la gestió del Padró municipal. De fet, textualment diu que "els infrahabitatges com ara barraques, caravanes o, fins i tot, coves amb absència total de sostre poden i han de figurar com a domicilis vàlids en el padró", tota vegada que el padró no té per finalitat controlar el parc d’habitatge –per al qual ja hi ha altres instruments jurídics- sinó el de censar el total de població que viu en un període determinat de temps en un municipi.

 A més a més, estes instruccions a nivell estatal han estat reforçades per la publicació d’una resolució al BOE del dia 2 de maig de 2020. Una resolució de la Subsecretaria del ministerio de Presidencia pel qual es publica la resolució 29/4/2020 de la Presidencia de l’INE (Institut Nacional

d’Estadística). En el capítol III, aborda els casos especials d’empadronament en la mateixa línia argumental que les instruccions esmentades i senyalant que no es requerirà títol de propietat o contracte de lloguer i reconeixen fins i tot els infrahabitatges o domicilis ficticis.

 L'empadronament és l'acte de registrar-se a l'Ajuntament de residència habitual i determina que aquella persona és considerada veïna d'aquella població. Per part de la ciutadania, el padró és una obligació i un dret. Per la seva banda, l’administració té l’obligació de garantir el seu exercici.

 Amb la inscripció padronal s’assoleix la condició política de ciutadà de Catalunya i per tant, el padró és la porta d’accés als serveis bàsics, com l’educació i la sanitat. Així mateix, el padró resulta indispensable per al propi ajuntament per a obtenir les dades reals de les persones que habiten el seu municipi i poder determinar les diferents necessitats.

 I volem recordar que estem vivint una situació d’alt risc sanitari, per tant negar l’empadronament a determinats col·lectius suposa augmentar els riscos per la salut pública al deixar fora del sistema sanitari català estes persones.

 En este sentit l’actitud que ha tingut fins ara l’ajuntament de Tortosa ha estat la contrària. Dificultant l’empadronament exigint documentació no obligatòria, no informant de les alternatives si no es disposa d’un contracte de lloguer. I no tenint una actitud activa quan s’han detectat persones no empadronades, limitant-se a esperar la sol·licitud (si arribava) i quan arribava no facilitant-la. Tenim molts exemples de sol·licituds que estan mesos i mesos per ser acceptades o que es perden.

 Amb la moció proposem un canvi de paradigma. L’ajuntament ha de deixar de ser un obstacle pels empadronaments i convertir-se en un agent facilitador i actiu.

 També volem valorar un punt del proper ple. El que fa referència a la modificació puntual del POUM al carrer Bisbe Serra. Concretament als baixos de l’actual residència de l’Onada i que ocupa un grup de comunicació, Ebre Digital. Són 309m2 que actualment estan qualificats com a sistema d’equipaments comunitaris (és a dir per assistència, sanitat, cultura, esport o religió) i que l’equip de govern pretén transformar en zona de serveis privats, per regularitzar l’activitat del grup Ebre Digital, que amb la llei en la mà no podria mantenir la seua activitat en este espai.

 

Segons l’article 99 de la llei d’urbanisme del 2010, en referència a la transformació d’usos, cal fer una avaluació econòmica de la rendibilitat de l’operació.

Al respecte ens preguntem per què un ajuntament com el de Tortosa que en matèria urbanística moltes vegades a petits propietaris els dificulta petites transformacions o directament no les concedeix, en canvi, té una altra actitud en segons qui sigues?

És este fet el que volem denunciar, com funciona el nostre ajuntament, on segons qui siga s’actua d’una manera més permissiva o més restrictiva.

 

I al respecte volem deixar molt clar, que nosaltres considerem que és molt important l’existència de grups de comunicació al territori i que tant de bo, n’hi hagueren més. Però no podem compartir que es tinguen tractes de favor des d’una administració pública en funció de qui ets.